Mots vius

Com la sabata dels pastors dels Pirineus va conquerir la moda francesa sense que ningú recordés el seu origen català.

La mateixa arrel llatina, dues destinacions molt diferents: el català va triar la precisió, el francès va acumular tres vegades el mateix mot.

Sembla català, sona correcte, és formal. I és un error. La trampa que atrapa gairebé tots els francòfons al seu primer document oficial.

El concepte d'ajuntament o mairie no existeix a Andorra. El comú és una altra cosa — i té set-cents anys d'història.

Totes les lleis, edictes i convocatòries d'Andorra passen per un sol document. I saber-lo llegir és un superpoder administratiu.

Entre el 'tu' familiar i el 'vostè' distant, el català guarda un tractament intermig que el francès va perdre i l'espanyol mai va tenir.

Ni barri, ni districte, ni arrondissement. A Andorra, les divisions administratives duen un nom que ve directament de l'edat mitjana.

Abans que Montélimar en fes una indústria, el nougat era un dolç casolà dels Pirineus. I el seu nom ho delata.