#2 · 4 d’agost del 2026
del llatí hodie · 'aquest dia' · → aujourd'hui — al dia del dia d'aquest dia
Quan el català manté el cap fred
En llatí, el mot era hodie. Simple, directe. "Aquest dia".
El català el va conservar gairebé intacte: avui. Un mot. Net.
El francès, en canvi, el va transformar en aujourd'hui. Literalment: au jour de hui — "al dia d'aquest dia". Un pleonasme integrat des del principi.
Però no s'aturà aquí. Al segle XVII, alguns escriptors van escriure au jour d'aujourd'hui. "Al dia del dia d'aquest dia." Un pleonasme dins d'un pleonasme. La insistència convertida en gramàtica.
El català no va caure mai en aquesta trampa. Avui és avui. Sense addicions, sense precaucions.
Hi ha una certa elegància en la sobrietat del català. Una resistència silenciosa a la inflació verbal. Una llengua que prefereix la precisió al pes. L'administració andorrana l'ha heretat.
En latin, le mot était hodie. Simple, direct. "Ce jour".
Le catalan l'a conservé presque intact : avui. Un mot. Net.
Le français l'a transformé en aujourd'hui — littéralement au jour de hui. Un pléonasme intégré dès le départ. Puis, au XVIIe siècle, certains ont écrit au jour d'aujourd'hui. "Au jour du jour de ce jour." Un pléonasme dans un pléonasme. L'insistance devenue grammaire.
Le catalan n'est jamais tombé dans ce piège. Avui est avui. Sans ajout, sans précaution.
Il y a une élégance dans cette sobriété — une langue qui préfère la précision au poids.
Escrivà t’ajuda a escriure en català andorrà sense errors de registre.
Prova’l gratuïtament →