#1 · 24 de juliol del 2026
del llatí spartum · planta de les muntanyes · → espadrille (fr.)
La sabata catalana que el francès creu haver inventat
L'espardenya va néixer als peus dels pastors dels Pirineus. Una sabata feta d'espart, lleugera, silenciosa, perfecta per als camins de pedra.
Al segle XIX, els francesos la van adoptar. Van quedar encantats. I la van batejar amb el seu nom: espadrille. Deformació directa, gairebé literal, d'espardenya.
El francès va prendre la sabata. Va prendre el mot. I va oblidar l'origen.
Avui, l'espadrille és considerada un símbol de la moda provençal, mediterrània, fins i tot francesa. Apareix a les boutiques de Saint-Tropez, als catàlegs de moda italiana, als mercats de Biarritz.
Però obriu qualsevol diccionari etimològic francès. Hi trobareu, discret i exacte: «du catalan espardenya». Sempre hi ha estat. Ningú no el llegeix.
Andorra coneix bé aquesta sensació: la d'existir discretament, mentre els grans veïns s'emporten la glòria.
L'espardenya est née aux pieds des bergers pyrénéens. Une chaussure d'espart, légère, silencieuse, parfaite pour les chemins de pierre.
Au XIXe siècle, les Français l'ont adoptée, enchantés. Et l'ont baptisée de son nom : espadrille. Déformation directe, presque littérale, d'espardenya.
Le français a pris la chaussure. A pris le mot. Et a oublié l'origine.
Aujourd'hui, l'espadrille passe pour un symbole de la mode provençale, méditerranéenne, presque française. Mais ouvrez n'importe quel dictionnaire étymologique français. Vous y lirez, discret et exact : «du catalan espardenya». Il l'a toujours dit. Personne ne le lit.
Andorre connaît bien cette sensation : celle d'exister discrètement, pendant que les grands voisins s'en vont avec la gloire.
Escrivà t’ajuda a escriure en català andorrà sense errors de registre.
Prova’l gratuïtament →